[CAT] Hi havia una vegada una illa. Era una illa en una illa, Al-Jazā’ir ou la ciutat de l’illa en àrab, Alghero en italià, l’Alguer en català. Hi ha moltes algues que envolten aquesta illa petita i quasi illa o península, però això no impedirà que hi hagin viscut molts pobles : sards, fenicis, àrabs, genovesos i fins i tot catalans.
El cabrit Rocoli t’ invita a descobrir l’antiga Ciutat de I’Alguer a l’ Illa de Sardenya, Itàlia.
[FR] Il était une fois une île. C’était une île dans une île, Al-Jazā’ir ou la ville dans l’île en arabe. Alghero en italien, l’Algher en catalan. Il y a bearcoup d’algues qui entourent cette petite ile ou presqu’île, mais ça n’empêchera pas que beaucoup de peuples y aient habité : Sardes, Phéniciens, Arabes, Génois et, même, Catalans.
Le chevreau Rocoli t’invite à découvrir la ville de l’Alguer en l’Île de Sardaigne, Italie.
[CAT]Primer està el mar on van arribar els primers humans l’any -3000 abans Jesus Crist. Aquells éssers humans van originar la Civilització nuràgica que significa constructors de «nurags». Però què és això del nurag? Un nurag s’assembla molt a una tor o un castellet on al voltant hi ha llars rodones. Aquí el Rocoli fa d’arqueòleg ho lluny de l’Alguer a prop del poble de Maristel•la, a l’indret anomenat la Palmavera.
[FR] Au départ il y a la mer où sont arrivés les premiers humains l’an -3000 av. J.C. Ces êtres humanis ont donné naissance à la Civilisation nuragique qui signifie constructeurs de «nuraghes». Mais qu’est-ce que c’est un nuraghe ? Un nuraghe (prononcer nuragué) ressemble fort a une tour ou un castillet autour duquel il y a des maisons rondes. Ici Rocoli joue les archéologues pas loin de l’Alguer tout près du village de Maristella sur de site connu comme la Palmavera.
[CAT] Molts segles després hi va haver la vinguda dels romans l’any -237 a.C. i, més tard, l’any 476 d.C., la Sardenya va ser inclosa dins l’Imperi Romà d’Occident. Com que a l’Alguer mateix no hi ha gaire vestigis d’aquella època, el nostre amic cabrit va marxar una miqueta lluny, a l’est de la ciutat, fins a Saccargia on es troba la Basílica romana de la Trinitat. A dins hi ha una pintura mural o «frresc» molt bonica i molt bé preservada.
[FR] Des siècles plus tard, il y a eu la venue des Romains en l’an -237 av. J.C. et en 476 ap. J.C. la Sardaigne a été incluse dans l’Empire Romain d’Occident. Du fait que à l’Alguer même il n’y a guère de vestiges de cette époque-là, notre ami le cabri s’en est allé un peu loin, a l’Est de la ville, jusqu’à Saccargia où se trouve la Basilique romane de la Trinité. À l’intérieur de celle-ci, il y a une peinture murale dite «fresque» très belle et très bien préservée.
[CAT] A l’Alguer mateix existeixen monuments d’aquest tipus però van ser l’obra dels aragonesos i dels catalans principalment. Els catalans que s’hi van instal·lar a partir del segle quatorze, l’any 1353. El rei Pere III el Gran d’Aragó va ocupar un l’Alguer que pertenyia als genovesos feia ja un segle enrere. Des d’aleshores els catalans van dur el seu estil arquitectònic come el veurem desprès.
(Cal recordar que els genovesos ells mateixos havien reconstruit els edificis de la ciutat després d’haver vençut els antics habitants àrabs quasi un segle enrere.)
[FR] À l’Alguer même existent monuments de cet ordre mais ils ont été l’oeuvre des Aragonais et des Catalans notamment. Les catalans, sujets du roi d’Aragon, s’y sont installés a partir du quatorzième siècle, plus précisément en 1353. Le roi Pierre le Grand d’Aragon ocupé un l’Alger qui appartenait aux Génois depuis un siècle. Dès lors, les catalans ont apporté leur propre estil architectural comme nous le verrons par la suite.
(Il faut noter que les Génois eux-mêmes avaient reconstruit les bâtiments de la ville après avoir vaincu les anciens habitants arabes un siècle auparavant.)

[CAT] Caminant pel vell l’Alguer, l’amic cabrit va trobar-se davant un palau, el Palau de Ferera o d’Albi. Es tracta un edifici construit cap a la meitat del segle quinze segons l’estil gòtic català. Es feia sevir per a acollir el virrey, és a dir el representat del rei d’Aragó, després el d’Espanya, i el governador de la ciutat fins a l’any 1720, quan l’Alguer i la Sardenya van passar sota el control del rei de Savoia.
[FR] En marchant dans le Vieux l’Alguer, notre ami cabri s’est trouvé devant un palais, le Palau de Ferrera o d’Albi. Il s’agit d’un édifice construit vers la moitié du quinzième siècle selon l’estil gothique catalan. il servait à héberger le vice-roi, c’est-à-dire le représentant du roi d’Aragon, et plus tard celui d’Espagne, ainsi que le gouverneur de la ville jusqu’en 1720, date à laquelle l’Alguer et la Sardaigne sont passées sous le contrôle du roi de Savoie.

[CAT] Aquí teniu en Rocoli cabrit davant el campanar de l’església catedral de l’Alguer que es va començar a construir desde el segle setze i que no es va acabar complelament abans al segle dinou. Aquest campanar és de forma octogonal i fa pensar als altres monuments religiosos construïts en el continent d’estil gòtic català.
(En pots nomar alguns com per exemple el Micalet de València?)
[FR] Voici le Rocoli le chevreau devant le clocher de l’église cathédrale de l’Alguer qu’on a commencé à construire depuis le seizième siècle et qu’on n’aura pas complètement terminé avant le dixneuvième siècle. Ce clocher est de forme octogonale et fait penser aux autres monuments religieux construits sur le continent d’estil gothique catalan.
(Peux-tu en nommer quelques-uns comme, par exemple, le Micalet de Valencia en Espagne ?)
[CAT] Més tard, passejant, el amic cabrit va caure en una trampa quan va veure la cúpula coberta de rajoles grogues i vermelles de l’església Sant Miquel més avall. En efecte creia que aquelles eren tan antigues com aquest edifici del anys 1600. I no hi van posar-les al 1950(!).
[FR] Plus tard, tout en se baladant, l’ami cabri est tombé dans un piège lorsqu’il a vu justement la coupole de l’église Saint Michel couverte de carreaux de faïence jaunes et rouges ci-dessous. En effet, il croyait que ces faïences-là étaient aussi aussi ancienes que ce bâtiment des anées 1600. Elles n’y seraient placées qu’en l’an 1950(!).


[CAT] Cal recordar que aquest Sant Miquel és tanmateix el sant patron de l’Alguer, és a dir el protector de la ciutat. Els poetes i els compositors li van dedicar cançons com aquesta del Sant Miquel humanitzat d’en Pino Piras : Escolta Sant Miquel humanitzat al Youtube.
[FR] Il faut souligner que ce Sant Miquel (ou Saint Michel) est tout de même le scant patron de l’Alguer, c’est-à-dire le protecteur de la ville. Els poètes et les compositeurs lui ont dédié des chansons comme celle-ci de Pino PIRAS : Écoute la chanson, en catalan, Sant Miquel humanisé sur Youtube.

[CAT] El Rocoli va acabar el seu passeig davant l’església Sant Francesc i el seu campanil tombé d’estil gòtic català, una església que va ser alçada des del 1380 però reconstruïda l’any 1580 després d’un ensorrament de la seva nau (part central on els catòlics escolten la missa) .
[FR] Rocoli finira finalement sa promenade devant l’église Sant Francesc (ou Saint François) et son campanile aussi d’estil gothique catalan, église qui a été érigée depuis 1380 mais devant être reconstruite en 1580 après un écroulement de sa nef (partie centrale où les catholiques écoutent la messe ou prière).
[CAT] El Rocoli cabrit s’hi va quedar una bona estona somniant en aquelles empremtes de vida catalana a l’ Alguer perquè un cabrit compren bé les coses del passat. Aquest temps d’abans que va acabar-se un agost com aquest al 1720, amb l’arribada d’un nou monarca per a la Sardenya, el rei Vittorio Amadeo II de Savoia. Aixi doncs s’acaba l’època dels reis aragonesos i castellans. El català va apagar-se passet a passet i una flameta s’ha quedat ben amagat als llars, a les reunions dels avis que es veien a les placetes, i als carrers en les plaques d’interpretació dels monuments. Aixecant les orelles de cabra, el nostre amic ha sentit parlar dues àvies davant una porta: «Jo crec que tinc la chiave», ha dit una d’elles… Fi de la història?
[FR] Rocoli le chevreau y est resté un bon moment rêvant a ces traces de vie catalane à l’Alguer car un cabri comprend bien les choses du passé. Ce temps passé a pris fin un mois d’août comme celui-ci en l’an 1720, et ce avec l’arrivé d’un nouveau monarque pour la Surdaigne, le roi Victor Amédée II Savoie. Fini donc le temps des rois aragonais et castellans d’Espagne. Le catalan s’éteindra petit à petit et une petite flamme restera bien cachée dans les foyer, dans les reunions d’anciens qui se retrouvent sur les petites places, et dans les rues sur les plaques d’interprétation des monuments. En levant ses oreilles de chevreau, notre ami a entendu parler deux grand-mères devant une porte : « Jo crec que tinc la chiave », a dit l’une d’elles… Fin de l’histoire ?
Per a escriure aquesta nota ens hem fet servir d’aquests llibres (gràcies als autors):
Pour écrire ce billet nous nous sommes appuyés sur ces ouvrages (merci aux auteurs) :









